Utilitzem cookies de tercers per millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

Més informació

Català

ENTREVISTES


Rafa Silva · Inspector de les línies T4, T5 i T6

 

Com va ser la teva experiència com a conductor?

Vaig treballar-hi dos anys. Conduïa per la T4 i la T5 que llavors només arribava fins a Besòs. El principi va ser dur, sempre estava molt nerviós. Però gràcies a aquella experiència puc valorar la feina dels conductors. Puc tenir empatia amb ells perquè conec els seus problemes

I abans, havies tingut experiència en el món del transport?

Abans de treballar al tramvia havia fet de tot. Vaig ser cap de cabina d’un vaixell que feia la ruta Barcelona Palma de Mallorca en 4 hores. Va ser molt dur sobretot pels torns que teníem –dos dies treballàvem de matí, dos dies treballàvem de nit i teníem dos dies de festa. Així constantment. A més, a mi el mar em fa molta por. Dos litres d’aigua junts ja em fan tremolar però després de treballar durant dos anys en un vaixell, he aconseguit que el mar no em faci por però encara li tinc respecte.

Quines altres feines vas fer?

He netejat cotxes en una companyia de lloguer de cotxes, he conduït autocars fins que va sortir la convocatòria per treballar al tramvia, a la xarxa del Besòs i vaig decidir arriscar-me.

12 anys després, creus que va ser una decisió encertada?

Sí. Tinc un bon horari perquè treballo en el torn del matí, puc anar a recollir el meu fill a l’escola i estar amb ell per la tarda. Això no te preu. A més, durant aquests anys de crisi te n’adones que els que tenim una feina estable, els que hem seguit cobrant una nòmina regularment, som uns privilegiats. La gent ho ha passat molt malament i encara hi ha moltes famílies amb problemes

Així, t’agrada la teva feina?

M’agrada el contacte amb el públic, poder parlar amb els turistes que hi ha a la línia T4, practicar l’anglès, i m’agrada la responsabilitat que tenim els inspectors davant els usuaris. Saber que pots ajudar algú quan te un problema a la línia és molt gratificant. Hi ha moltes coses bones a la feina d’un inspector. Ajudem molt. No tot és posar multes com la gent creu.

Explica’m alguna d’aquestes coses tan gratificants

Una vegada vam trobar una senyora gran molt desorientada. S’havia perdut i no sabia on anava. La vam tranquil·litzar i vam aconseguir que ens ensenyés un paper amb uns números de telèfon apuntats. Vam trucar la seva filla que es va emocionar molt perquè portaven més d’un dia buscant la seva mare que tenia Alzheimer. Se’ns va posar la pell de gallina quan vam veure com es retrobaven mare i filla.

Un altre dia vaig haver de posar una percepció mínima a un home que viatjava sense bitllet i que em va explicar que portava molt de temps a l’atur. Li vaig recomanar que demanés un títol de transport per a aturats de llarga durada, un títol molt més econòmic i que evitaria que tornés a ser sancionat. També li vaig aconsellar que anés a deixar el seu currículum a les nostres oficines per si sortia alguna convocatòria. Al cap d’un temps me’l vaig tornar a trobar i em va donar les gràcies.

Aquesta mena de coses m’agrada explicar-les al meu fill Diego.

Però no tot són flors i violes a la teva feina, no?

No. Posar multes és el que menys ens agrada.

Al principi em va costar molt deixar a un costat les tensions del dia quan acabava la meva jornada laboral. Però amb el temps he après a separar-ho. Aquí trobes gent que no vol pagar i que de vegades et fa passar situacions un pel desagradables i gent maquíssima. La majoria d’usuaris són molt amables.

Ets membre de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Cornellà. Ets aficionat al ferrocarril.

No. A mi m’encanten els avions però no vaig poder entrar a treballar en cap companyia aèria. L’aficionat als trens és el meu fill. Te 9 anys i ja de ben petit sent autèntica passió pels ferrocarrils. Ell va voler que fóssim membres de l’associació i des de setembre de l’any passat que som socis. Fins i tot soc vocal de la junta!

Quina és la diferència entre un aficionat i un friky?

Un aficionat gaudeix amb els trens, veient-los però un friky és capaç de dir-te les mides de les rodes d’un tren, sap diferenciar una sèrie d’una altra. El meu fill s’està convertint en tot un expert. De vegades he de consultar el manual per respondre alguna de les seves preguntes sobre el tramvia.

Per últim, què significa per a tu el tramvia?

Tot i que pugui semblar molt sentimental, el tramvia, després de 12 anys, és part de la meva vida. Gairebé he posat les vies! L’he vist créixer!

 

 

 

 

 



Tornar
Subscriu-te al NEWSLETTER

Registra’t ara i rep totes les novetats TRAM!