Utilitzem cookies de tercers per millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

Més informació

Català

ENTREVISTES


  • 0
  • 1
  • Rafa Silva · Inspector de les línies T4, T5 i T6

    EM SATISFÀ MOLT PODER AJUDAR LA GENT

    El Rafa és un treballador dels “històrics”. Va arribar al tramvia l’any 2004, primer com a conductor i després va passar a ser inspector. És una persona que s’involucra molt en tot el que fa i reconeix que li agrada treballar de cara el públic i poder ajudar els usuaris. El seu fill Diego és un apassionat dels tramvies i, gràcies a això, és membre de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Cornellà, entitat que a finals de maig va portar la seva maqueta del tramvia de Barcelona al Parc del Fòrum perquè els nens i nenes que van passar el dia a l’acte de cloenda de les activitats educatives de la guàrdia urbana gaudissin d’allò més pujant al “petit TRAM”

     

     

    Com va ser la teva experiència com a conductor?

    Vaig treballar-hi dos anys. Conduïa per la T4 i la T5 que llavors només arribava fins a Besòs. El principi va ser dur, sempre estava molt nerviós. Però gràcies a aquella experiència puc valorar la feina dels conductors. Puc tenir empatia amb ells perquè conec els seus problemes

    I abans, havies tingut experiència en el món del transport?

    Abans de treballar al tramvia havia fet de tot. Vaig ser cap de cabina d’un vaixell que feia la ruta Barcelona Palma de Mallorca en 4 hores. Va ser molt dur sobretot pels torns que teníem –dos dies treballàvem de matí, dos dies treballàvem de nit i teníem dos dies de festa. Així constantment. A més, a mi el mar em fa molta por. Dos litres d’aigua junts ja em fan tremolar però després de treballar durant dos anys en un vaixell, he aconseguit que el mar no em faci por però encara li tinc respecte.

    Quines altres feines vas fer?

    He netejat cotxes en una companyia de lloguer de cotxes, he conduït autocars fins que va sortir la convocatòria per treballar al tramvia, a la xarxa del Besòs i vaig decidir arriscar-me.

    12 anys després, creus que va ser una decisió encertada?

    Sí. Tinc un bon horari perquè treballo en el torn del matí, puc anar a recollir el meu fill a l’escola i estar amb ell per la tarda. Això no te preu. A més, durant aquests anys de crisi te n’adones que els que tenim una feina estable, els que hem seguit cobrant una nòmina regularment, som uns privilegiats. La gent ho ha passat molt malament i encara hi ha moltes famílies amb problemes

    Així, t’agrada la teva feina?

    M’agrada el contacte amb el públic, poder parlar amb els turistes que hi ha a la línia T4, practicar l’anglès, i m’agrada la responsabilitat que tenim els inspectors davant els usuaris. Saber que pots ajudar algú quan te un problema a la línia és molt gratificant. Hi ha moltes coses bones a la feina d’un inspector. Ajudem molt. No tot és posar multes com la gent creu.

    Explica’m alguna d’aquestes coses tan gratificants

    Una vegada vam trobar una senyora gran molt desorientada. S’havia perdut i no sabia on anava. La vam tranquil·litzar i vam aconseguir que ens ensenyés un paper amb uns números de telèfon apuntats. Vam trucar la seva filla que es va emocionar molt perquè portaven més d’un dia buscant la seva mare que tenia Alzheimer. Se’ns va posar la pell de gallina quan vam veure com es retrobaven mare i filla.

    Un altre dia vaig haver de posar una percepció mínima a un home que viatjava sense bitllet i que em va explicar que portava molt de temps a l’atur. Li vaig recomanar que demanés un títol de transport per a aturats de llarga durada, un títol molt més econòmic i que evitaria que tornés a ser sancionat. També li vaig aconsellar que anés a deixar el seu currículum a les nostres oficines per si sortia alguna convocatòria. Al cap d’un temps me’l vaig tornar a trobar i em va donar les gràcies.

    Aquesta mena de coses m’agrada explicar-les al meu fill Diego.

    Però no tot són flors i violes a la teva feina, no?

    No. Posar multes és el que menys ens agrada.

    Al principi em va costar molt deixar a un costat les tensions del dia quan acabava la meva jornada laboral. Però amb el temps he après a separar-ho. Aquí trobes gent que no vol pagar i que de vegades et fa passar situacions un pel desagradables i gent maquíssima. La majoria d’usuaris són molt amables.

    Ets membre de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Cornellà. Ets aficionat al ferrocarril.

    No. A mi m’encanten els avions però no vaig poder entrar a treballar en cap companyia aèria. L’aficionat als trens és el meu fill. Te 9 anys i ja de ben petit sent autèntica passió pels ferrocarrils. Ell va voler que fóssim membres de l’associació i des de setembre de l’any passat que som socis. Fins i tot soc vocal de la junta!

    Quina és la diferència entre un aficionat i un friky?

    Un aficionat gaudeix amb els trens, veient-los però un friky és capaç de dir-te les mides de les rodes d’un tren, sap diferenciar una sèrie d’una altra. El meu fill s’està convertint en tot un expert. De vegades he de consultar el manual per respondre alguna de les seves preguntes sobre el tramvia.

    Per últim, què significa per a tu el tramvia?

    Tot i que pugui semblar molt sentimental, el tramvia, després de 12 anys, és part de la meva vida. Gairebé he posat les vies! L’he vist créixer!

     

     

     

     

     

  • Adrià Selva · Educador de TRAMeduca

    EM SENTO VIATJANT ENTRE COMPANYS I COM A CASA

    L’Adrià Selva és tot un expert en tramvies, sobretot és un expert en el TRAM perquè des de fa més de dos anys és un dels educadors del TRAMeduca. La seva feina consisteix en rebre els alumnes de totes les edats que visiten les instal·lacions del tramvia, tant a Sant Adrià de Besòs com a Sant Joan Despí i explicar el funcionament del tramvia, tot adaptant les seves explicacions a l’edat i l’interès dels visitants. Les activitats educatives del TRAM són molt variades. L’Adrià les coneix totes a la perfecció i ja acumula més d’una anècdota.

     

    Des de quant ets educador al TRAM?

    Doncs fa exactament dos anys i dos mesos.

    Quina activitat educativa tens més per la mà?

    Personalment, m’agrada treballar amb adolescents, i les dues activitats que tenim per l’ESO i batxillerats són les més "canyeras" en continguts, així que direm que tant l’Energia del Tram com el "I tu què en penses?" són les meves preferides.

    Quines edats tenen els destinataris de les activitats educatives del TRAM?

    Totes! Tant pot ser que vinguin a fer el "MIRA EL TRAM" nens/es d’escoles bressol o educació infantil, de 2 a 6 anyets, com de primària el "Coneix el TRAM" amb alumnes d’entre 7 i 13 anys. Com he dit, també hi ha dues activitats per ESO, cicles formatius o batxillerats... però  això no acaba aquí, també ve gent gran (normalment majors de 65) amb el "Nostre TRAM".

    Qui estan més atents a les teves explicacions, els més menuts o la gent gran?

    Cada grup és un món, hem tingut grups de primària motivadíssims, un grup d’adolescents d’Olot amb unes ganes d’aprendre extraordinàries, o grups de cicles formatius d’electricitat que ja hi volien treballar l’endemà mateix... depèn molt del grup, però no és difícil mantenir el grup atent amb les activitats ben planificades.

    Recordes la pregunta més estranya que t’hagin fet durant aquests anys sobre el tramvia?

    Si, era un grup de primària, estàvem parlant dels tipus de títols que poden fer servir per validar al TRAM, i em pregunta una nena si la targeta rosa era nomes per les nenes. I també, un grup de la ESO a qui els explicàvem els pantògrafs i les catenàries, i aixeca un noi el braç i em demana que li repeteixi la definició de "les canàries"

    També has participat en les campanyes cíviques, ajudant a difondre els missatges entre els usuaris. Creus que els viatgers reben be aquest tipus de campanya? Tens alguna anècdota que vulguis compartir?

    En general els usuaris agraeixen veure algú provinent del TRAM amb ganes de facilitar-los el servei, hi ha alguns que a primera hora no tenen massa ànims d’escoltar-te...

    D’anècdota em quedaria amb que la gent hem reconeix de les imatges que es passen a les pantalles del tramvia sobre les activitats. Alguns es queden mirant i diuen, però si ets tu!

    Després de tant temps explicant el funcionament del tramvia, et deus haver convertit en tot un expert. Podries dir-nos alguna cosa del tramvia que no sabies abans de treballar al TRAM i que et va sorprendre?

    Home, experts són tots els treballadors que ens van formar al seu dia, però de curiositats que desconeixia, sobretot em quedo amb “l’home mort”, l’ús de la sorra, i el perquè de posar gespa!

    Acaba la frase: viatjar en tramvia és ...

    Eficient, còmode, ràpid.. però des de fa dos anys, és quelcom més.. em sento viatjant entre companys i com a casa.

     

     

     

  • ALBERT GIL · Operador del centre de control de Trambaix

    ESTEM PREPARATS PER RESOLDRE QUALSEVOL INCIDÈNCIA

    Us presentem l’Albert, tècnic del centre de control de la xarxa Trambaix. Treballa a TRAM des de fa 11 anys, quan va començar a treballar com a conductor. Va treballar-hi durant una mica més d’un any i, en una promoció interna, es va convertir en operador del centre de control.

    Reconeix que amb els canvis de torn li costa una mica conciliar la vida laboral i familiar però diu que tot s’arregla amb una bona organització. Li agradaria jubilar-se a TRAM

     

    Com vas entrar a treballar al TRAM?

    Abans treballava en una empresa d’autocars. Era conductor. Vaig veure un anunci a la Vanguardia on es buscaven conductors de tramvia i em vaig presentar. Vaig estar 1 any i mig sent conductor de la xarxa Trambaix i després vaig passar a treballar al centre de control.

    En què consisteix la feina d’un operador del centre de control de TRAM?

    La gent creu que només controlem el trànsit tramviari però fem moltes altres feines. Si tot funciona be, la circulació dels tramvies no dóna problemes i fem altres tasques com control d’energia o atenció al client.

    Pots explicar una mica més quines són aquestes altres feines que es fa des del centre de control?

    És clar. El tramvia funciona elèctricament. Hi ha unes subestacions que produeixen electricitat i distribueixen a través de la catenària i tot això necessita d’una coordinació i si, per exemple hi ha alguna errada d’alguna d’aquestes 6 subestacions, cal saber què s’ha de fer en cada cas o saber com actuar si hi ha qualsevol incident

    I pel que fa a l’atenció al client?

    Molta gent no sap que quan un usuari pitja el botó que hi ha al tòtem de la parada, no parla amb atenció al client sinó que parla amb un operador del centre de control i nosaltres, dins de les nostres possibilitats, intentem solucionar el problema que aquell usuari tingui.

    La gent que truca a l’interfon de la parada què acostuma a demanar-vos?

    Principalment els horaris de pas dels tramvies. També contacten amb nosaltres si han tingut algun problema amb  les màquines d’autovenda. Per exemple, quan a una persona no li surt el títol comprat o s’ha equivocat de títol. Si es pot, enviem un inspector o sinó els adrecem a atenció al client.

    Crec que fem una tasca molt important d’atenció al client. Més del que sembla.

    També en els cassos realment urgents, quan una persona per exemple es troba malament, avisem.

    Com és un dia normal a la teva feina?

    El nostre treball cada dia és diferent. Tot i que cada torn te unes tasques assignades prèviament. És una qüestió organitzativa. Hi ha 3 torns: matí, tarda i nit i dins de cada torn hi ha 3 grups. Uns operadors s’encarreguen del que és pròpiament la circulació dels tramvies i altres, s’encarreguen del que és la part més administrativa, controlar les imatges de les pantalles interiors dels tramvies, per exemple.

    Nosaltres tenim moments de molta feina i moments de menys feina. Ens podríem equiparar als bombers. De sobte, si hi ha qualsevol incidència o un accident, el centre de control es transforma completament i tenim molta activitat

    Recordes alguna incidència en especial?

    No, no recordo ni la primera incidència que em va tocar viure al centre de control. El que sí recordo són els nervis del principi. Jo venia de conduir i al centre de control hi ha moltes coses. Tot i que no cal ser enginyer, cal saber el funcionament de tots els elements i com aplicar-ho. Cada incidència és diferent i has de fer servir la lògica. Al principi ho passava bastant malament.

    Com i per què us comuniqueu amb els conductors?

    Per ràdio. El conductor es comunica amb nosaltres principalment quan hi ha una averia o una incidència a la línia, quan te un accident o quan te un dubte. De vegades les incidències són del tipus ”ha vingut un usuari i m’ha dit que no pot comprar a la màquina d’autovenda de la parada”. Llavors el conductor ens ho diu.

    Nosaltres ens comuniquem amb ells de vegades perquè dins d’aquesta supervisió que fem de la línia nosaltres veiem tots els tramvies i podem saber si una unitat va avançada o amb retard amb relació a les altres. Això el conductor no ho sap, ell va conduint sense saber si va dins del seu horari previst. De vegades si una unitat va amb força retard, li demanem al que va davant que l’esperi una mica perquè no hi hagi tanta diferència de pas entre una unitat o una altre.

    Els conductors segueixen llavors les vostres indicacions, no?

    Si. Els conductors són els que executen la conducció i nosaltres som els que supervisem.

    A part de amb els conductors, amb quins altres departaments teniu contacte?

    Amb molts: conductors, inspectors, manteniment, atenció al client...

    Nosaltres rebem i gestionem. Som una mica el cor del tramvia. No fem res físicament, no solucionem cap averia, ni anem a treure cap títol d’una dab, ni conduïm cap ambulància però som els responsables de coordinar que tot això funcioni.

    Nosaltres som els que més tasques fem o els que estem preparats per resoldre qualsevol incidència. Això a nivell professional per a nosaltres és un avantatge, toques tots els camps i és molt gratificant.

     

  • NÚRIA PAIRÉS · Oficina d’Atenció al Client

    TREBALLAR AL TRAM HA RESULTAT UNA BONA APOSTA

     

    És una de les persones que us atén quan truqueu al telèfon 900. També us pot donar informació en persona o retornar-vos un objecte perdut al tramvia si us apropeu fins a l’oficina de Sant Adrià de Besòs. La Núria porta quatre anys treballant a l’Oficina d’Atenció al Client i n’està molt contenta

    Què tal es treballa en un departament on tot són dones?

    Hi estic molt be. Som un equip molt ben avingut. No hi ha cap tipus de mala maror, al contrari. Ens ajudem molt i ens portem molt be. A nivell d’equip és l’empresa en la que em trobo més a gust de totes en les que he treballat.

    Des de quan treballes al TRAM?

    Treballo al TRAM des de l’octubre del 2010. Vaig estar treballant a Mercabarna des dels 14 anys com a escribent –auxiliar administratiu- Hi vaig estar fins els 30 anys, amb un horari força ampli. Quan vaig fer 30 anys vaig decidir que no volia fer allò tota la vida i me’n vaig anar. Tot i que tenia un bon sou i una feina segura.

    I què va passar?

    Vaig marxar a una constructora d’administrativa. Hi vaig estar durant 4 anys. Em vaig obrir una mica més al món laboral però a principi del 2010 em vaig quedar a l’atur.

    Com vas entrar a treballar al TRAM?

    Em vaig assabentar que buscaven una administrativa per mitja jornada, per cobrir una baixa maternal, i vaig entrar. Amb el temps, vaig acabar treballant la jornada complerta. Per aquest motiu, considero que vaig fer una molt bona aposta.

     En què consisteix la teva feina?

    En el nostre departament fem de tot. Atenció presencial, solució d’incidències, objectes perduts, donar informació, bescanvis ... Ajudem a solucionar els problemes i dubtes dels usuaris del tramvia. Les noies d’OIC hem de conèixer molt be la xarxa del TRAM i hem de ser ràpides i saber reaccionar perquè de vegades hi ha consultes complicades.

    Què es deixa la gent al tramvia?

    Uf! de tot. Bosses amb roba, claus angleses, documentació, la bossa amb el moneder.... els objectes més curiosos.

    Una vegada va venir un senyor que havia perdut una placa de ferro allargada i el varem recuperar. Em va explicar que servia per fer el sostre de la marquesina d’una parada. Feia maquetes i estava fent la maqueta d’una parada nostra!

    Ets usuària del TRAM?

    Si, per una parada però si. L’agafo cada dia a  Estació Sant Adrià perquè hi arribo en tren i em baixo a la següent, a Central Tèrmica del Besòs, bé, ara es diu Port Fòrum, on hi ha les oficines.

    M’agrada molt el tramvia, tan de bo passés pel centre de la ciutat!

    Pots conciliar vida familiar amb feina?

    Si. Tinc horari d’oficina i quan surto passo la tarda amb el meu fill

     

  • HECTOR CRESPO · Tecnic de manteniment de TRAM

    VENIR A TREBALLAR AL TRAM REPRESENTA UNA OPORTUNITAT PER MILLORAR

    L’Hector acaba d’incorporar-se a la plantilla de TRAM com a tècnic de manteniment. Va entrar el 2 de març i tot i ser “el nou”, és un vell conegut per a molts. Prové d’una empresa que coneix molt be TRAM perquè abans l’Hector treballava a l’empresa responsable del manteniment dels semàfors del tramvia, on hi va treballar durant 26 anys. Assegura estar il·lusionat amb aquest canvi de feina i amb ganes d’aportar els seus coneixements i poder ajudar a que tot funcioni una mica millor.

     

     

     

    Per què, després de 26 anys treballant a ETRA, decideixes venir al TRAM?

    A la meva anterior feina vaig començar com a aprenent, gairebé amb un tornavís, i he passat per diferents llocs. Després de tants anys i a la meva edat, 43 anys, o canviava ara o em veia fent el mateix sempre. A més, jo tenia tractes diaris amb TRAM i sabia com funcionava, sabia que era una bona empresa. Era l’oportunitat d’un canvi a millor

    I, tot i que portes poc temps, què tal el canvi?

    De moment molt be. Estic content. Encara m’estic posant al dia dels procediments propis de l’empresa, però be. La feina m’agrada i està molt relacionada amb els meus coneixements i també estic molt content dels companys. A molts ja els coneixia, o sigui que jugo una mica amb avantatge.

    Explica’ns en què consisteix la teva feina

    Porto la gestió del manteniment de semàfors i videovigilància. El tècnic de manteniment de TRAM s’encarrega de gestionar les incidències diàries amb les empreses subcontractades que intervenen en el manteniment del tramvia. Soc l’enllaç amb aquestes empreses.

    Què creus que pot aportar la teva experiència laboral al TRAM?

    Crec que aquí els meus coneixements de semàfors poden ajudar a solucionar els problemes i a fer que les coses funcionin una mica millor.

    Quin repte més tens ara mateix a la feina?

    A Trambaix hi ha algunes balises, d’alguns tramvies i d’algunes cruïlles, que fallen. Això fa que de vegades els tramvies no siguin detectats i, per tant, el semàfor no li dóna pas.

    Què esteu fent des de manteniment?

    Estem estudiant juntament amb Alstom què passa amb les balises d’alguns tramvies. Estem recopilant informació, estem fent medicions de laboratori i a camp, ens reunirem amb l’empresa fabricant de les balises i també estem parlant amb ETRA, que està revisant els reguladors. Hi estem a sobre.

    Content?

    Sí. Molt. La feina m’agrada i treballar al TRAM és una bona oportunitat i un repte alhora. A més, tinc un horari flexible que em permet conciliar la feina amb la família

     

  • SILVIA SOLER · Escriptora

    LES MEVES NOVEL·LES PARLEN DE SENTIMENTS I RELACIONS HUMANES

    Nascuda a Figueres (Girona) l’any 1961 i llicenciada en Ciències de la Informació, la Sílvia Soler és escriptora i periodista. Col•laboradora habitual a la ràdio i a la premsa escrita, acaba de guanyar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull.

     

    Abans de tot, et volem felicitar per aquest guardó. Què ha suposat per a la teva trajectòria a nivell professional i personal?

    El Premi Ramon Llull és un premi important, pel seu prestigi i pels noms que figuren a la llista de guanyadors i, per tant, significa una satisfacció enorme haver-lo rebut. És, sobretot, un reconeixement a una trajectòria que ha avançat sense pressa però sense pausa des de fa molts anys. Personalment em fa molt feliç i m’aporta tranquil·litat en un moment de grans inquietuds degut a la profunditat de la crisi que ens afecta.

    Com i per què vas passar de periodista a escriptora? Trobes a faltar els teus dies de periodista d’actualitat pura i dura?

    Vaig triar el periodisme com a professió per guanyar-me la vida, però el meu anhel sempre ha estat la literatura. Dedicar-me a l’actualitat durant uns anys em va divertir, però sempre buscava temps per poder escriure (sempre vaig anar publicant-) i aquesta batalla em va anar desgastant. Quan vaig tenir l’oportunitat de dedicar més hores a la literatura ho vaig fer i ho celebro cada dia. M’agrada seguir vinculada als mitjans de comunicació fent diverses col·laboracions però la veritat és que… no enyoro gens seguir “l’actualitat pura i dura”!

    En una major o menor mesura, totes les seves novel.les parlen de l’univers femení. A què és degut?

    M’estimo més dir que les meves novel.les parlen de l’univers dels sentiments i les relacions humanes, la majoria de les vegades des d’una mirada femenina. Tot i això, en aquesta novel·la “L’estiu que comença” el protagonisme està repartit entre homes i dones. 

    Al teu llibre 39 + 1, la idea principal que exposes és que arriba una edat en què una dona sap que el millor home de la seva vida és ella mateixa; és així?

    Doncs sí, aquesta és la sensació que vaig tenir respecte a les dones de la meva generació, que ens havien educat per buscar l’home de la nostra vida i ens va caldre arribar a la maduresa per adonar-nos que cadacuna era responsable de la seva vida (i si trobes un home fantàstic per compartir-la, doncs millor!)

    Les teves novel.les parlen de sentiments, principalment?

    Parlen de sentiments, i de relacions humanes, de la vida, en realitat.

    A tu t’agraden les novel.les on no passa res però passa tot, és així?

    Si. Aquelles novel·les on potser no hi ha grans trames, que són difícils d’explicar perquè la seva excel·lència està en els petits detalls, en com s’expliquen les coses, en la lenta construcció dels personatges fins a fer-te’ls reals.

    En el teu llibre Bàsquet, scrabble i tu, el teu fill va col.laborar amb tu. Com va ser aquesta experiència?

    De fet, vam escriure la novel·la a mitges. Va ser una experiència divertida i enriquidora, com a mare i com a escriptora. Els protagonistes de la novel·la són mare i fill, així que ens vam repartir els papers i cadascú escrivia ficat a la pell del seu personatge. Va anar tot com una seda!

    Per què diuen que l’Estiu que comença  és una novel·la sèria? 

    Probablement  és per diferenciar-la d’altres de to més humorístic com “39+1” o “Una família fora de sèrie”.

    “L’Estiu que comença” estarà a totes les llibreries. Quines expectatives tens?

    Estic impacient per rebre les primeres opinions i també una mica neguitosa per veure quines crítiques rebrà. Però jo hi confio molt!

    Quin és el teu lloc ideal per a llegir un llibre?

    Qualsevol. Bé, darrerament el més important és la comoditat, perquè sempre tinc mal d’esquena. Però amb un bon seient, qualsevol racó és bo. Si puc triar, és clar, amb llum natural i, si és possible, una mica de verd darrera la finestra!

    Un llibre teu i un que no ho sigui que recomanaries llegir als viatgers mentre van al TRAM?

    Dels meus, evidentment, us recomano L’estiu que comença!  I també recomano moltíssim l’última novel.la de Llucia Ramis Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes. És excel.lent.

     

     

  • LUIS FERNÁNDEZ DEL CAMPO · El nostre viatger

    ES IMPORTANTE COMPARTIR INFORMACIÓN CON EL USUARIO

    Us presentem en Luís Fernández del Campo, fan del TRAM i consultor de social media. Ho sap tot de xarxes socials i de com ens ajuden a compartir i relacionar-nos. És el Mayor (persona que més check-in fa d’un lloc a la xarxa Foursquare) de la seva parada, Pont d’Esplugues, 

    www.fernandezdelcampo.es


     

    ¿Cuándo utilizas el tranvía?

    Lo utilizo habitualmente porque vivo en Esplugues. Antes vivía en Madrid y siempre utilizaba el metro pero ahora, a falta de metro, el tranvía es lo mejor que tengo. Yo preferiría metro porque el tranvía es un poco más lento que el metro. Normalmente subo en Pont d’Esplugues

    ¿Qué destacarías del tranvía?

    Que es comodísimo. Además, como no lo suelo utilizar en horas punta todavía voy más cómodo. Me gusta también que pueda transbordar con metro y autobús con facilidad va muy bien. Las paradas están bien puestas y eso ayuda mucho a hacer un buen trayecto

    Mientras viajas en el TRAM aprovechas para...?

    Leer en el teléfono las noticias, el correo, las redes sociales. De hecho, lo primero que hago al llegar al tranvía es hacer cheeking en la parada en la que entro, soy el Major de mi parada, en el Pont d’Esplugues. 

    Hace unos años era diferente. Leíamos un libro, los periódicos gratuitos de papel. En cambio ahora la mayoría estamos en redes sociales y jugando con el móvil, juegos tú solo o en red, tipo Apalabrados. Yo juegos utilizo muy pocos, bastante tengo con los correos y en mantenerme en contacto con mi círculo de gente.

    ¿A qué te dedicas?

    Soy consultor de Social Media. Soy la persona que ayuda a utilizar eficientemente las redes sociales para comunicar mejor. Me considero por mi edad y mi trayectoria, el eslabón entre el hombre clásico analógico y el digital. Soy un híbrido entre unos y otros. Ayudo a la gente a utilizar las redes sociales, sobre todo a los que no saben, claro. Tanto gente como empresas.

    La clave de las redes sociales es que nos permiten conectar con personas, con personas que están en empresas, con personas que son autónomos, con personas en su tiempo libre, con personas en definitiva.

    ¿Cómo tiene que ser una empresa 2.0?

    Hace falta una actitud de servicio, de compartir información con los usuarios. La volutad de compartir e interesarse por las personas / clientes / usuarios y darles el mejor servicio. Cuando tienes esa actitud, es fácil que entiendas las redes sociales como lo que son: una herramienta brutal para conectar, pero son herramientas, sin la actitud, sin las personas no serían nada.

    Es un canal muy cómodo para el usuario al acceder, mayoritariamente a través del teléfono. Pero sobre todo cuando estás en el tranvía que es cuando te sucede, esa ha sido la gran revolución, el pasar de estar en el ordenador a tenerlo todo encima. Por eso es en este momento cuando las redes sociales han crecido más porque estamos ahora permanentemente conectados. Ahora quien tiene una queja, una sugerencia lo puedes hacer en el tiempo real. Esa sí es una empresa 2.0 la que se preocupa por el usuario y utiliza las herramientas 2.0 pero ya lo era antes si ya tenía un departamento de atención al cliente

    ¿Todas las empresas deberían utilizar las herramientas 2.0?

    No tienen por qué estar todas pero las que estén les va a aportar una mejor sintonía con sus clientes. Dependerá de los objetivos de cada negocio. Por ejemplo, una zapatería, si su objetivo es vender sólo en un barrio también puede utilizar las redes para la gente que no sabe que está ahí y vender su producto. Si quiere internacionalizarse, por supuesto. Si quiere crecer fuera, también pero sobre todo que tenga una actitud de querer estar informado y al tanto de lo que quieren mis clientes.

    ¿Cómo las redes sociales pueden ayudar a las personas que están en paro?

    Primero las redes sociales les ayudarán a encontrar gente que estén en su misma situación. Para sentirse apoyados y respaldados, que es la parte emocional y que también es muy importante. Además les puede ayudar a encontrar trabajo, a encontrar su estrategia, lo que quiere hacer en la vida que no siempre es fácil.

    Hay que plantarse qué es lo que mejor uno sabe hacer. Podamos encontrar cosas que no sabíamos que existían. Ahora puedo encontrar una empresa con la que yo encaje, puedo ver qué necesita y viceversa. Las empresas buscan talento en la red ya. No hace falta ir a un portal de empleo, no hace falta publicar un anuncio en la Vanguardia sinó lo que hay que hacer es buscarlo. Ahora se puede. Todos podemos estar en la red, de hecho quienes no están en las redes están renunciando a una forma de tener visibilidad y de conectar con los demás.

    ¿Cómo nos podemos crear una buena marca personal?

    Hay que plantearse cómo queremos que nos encuentre la gente que no nos conoce. Pues hay que crear contenido, artículos, compartiendo con los demás, relacionándome con la gente, y trabajando nuestra marca personal.

    Todos somos muy buenos en algo y generalistas en el resto. Se trata de potenciarlo con un pequeño plan de acciones. Una vez has definido lo que se quiere y si no lo sabes recomiendo que acudan a un coach, a un orientador profesional que nos de  un servicio específico y a la medida. Después hay que crear un blog y contar lo que uno sabe. Si no sabes por donde empezar ves a blogs de tu sector comenta los artículos, da tu opinión.

    El blog sigue pues siendo importante

    Sí, sí. El blog es nuestro centro de operaciones. Tú controlas lo que cuelgas y donde puedes dialogar con la gente a través de los comentarios y desde donde vas a difundir tu contenido. Para eso son las redes sociales, para difundir tu contenido. Serían el aceite que engrasa toda la maquinaria

    ¿Cuáles son tus blogs imprescindibles?

    Es que hay muchos. Normalmente leo los de la gente de mi sector, de social media, para obtener información. Luego sigo otros vinculados con mis aficiones y mis hobbies: blogs de viajes, de gastronomía, de turismo, de amigos, de RRHH.

    Por ejemplo el blog de Fátima Abril, es una coach de Granada muy buena

    El blog de Eva Collado, responsable de RRHH en Venca 

    El blog de Fátima Martínez López, luces y sombras de las marcas

    Estos tres son de personas que se han reinventado

    Tópicos sobre las redes sociales:

    Son una moda pasajera. No es verdad. La cuestión es que todo está cambiando y las herramientas actuales quizá no son las mismas dentro de unos años pero es obvio que vamos hacia el compartir cada vez más y más por la crisis que estamos pasando. Un poco por solidaridad y por necesidad

    Ocupan mucho tiempo. Ocupan el tiempo que quieres que te ocupen. No es lo mismo estar conectados todo el día con el teléfono móvil, con la tablet, el ordenador que estar permanentemente enganchado. Socializar

    Es cosa de niños o adolescentes. No, es cosa de todas las edades. En cada edad se busca una cosa determinada. Con los más jóvenes deberíamos ser conscientes de la enorme responsabilidad que conlleva tener acceso a tanta información y hacerles entender que es peligroso poner según qué en las redes. Los que hemos entrado adultos somos más conscientes y tenemos más sentido común. Yo siempre digo que lo que no seas capaz de gritar en medio de un bar subido a un taburete, no lo digas. Si no quieres que se sepa, no lo digas en las redes sociales. Los jóvenes ya están creando sin saberlo su reputación digital.

    No son seguras. Volvemos a lo de antes. Lo que no quieras que se sepa, no lo digas en las redes sociales, primero no lo hagas pero segundo, no lo escribas. Recomiendo sentido común y no obsesionarse con eso.

    ¿En qué red eres más activo?

    Quizá en Twitter porque la propia red te hace ser más activo. Twitter es la red de la inmediatez, todo es en tiempo real

    @luisfernandez

    ¿Qué mejorarías del tranvía?

    No lo sé, la verdad es que a mí me encanta. Soy fan.

    Mejoraría que tuviese wiffi y si ya me concedieran un segundo deseo: enchufes para cargar el móvil. La mayoría de gente tiene tarifas de internet pero son limitadas. Es útil, sobre todo cuando lo utilizas habitualmente y ahora casi todo el mundo tiene un Smartphone.

     

     

     

  • JOSÉ MARIA GARRIDO · Inspector del Trambesòs

    A LA MEVA FEINA ÉS NECESSARI TENIR MOLTA PSICOLOGIA

    En José Maria és inspector del TRAM des del principi, fa gairebé 10 anys. Treballa a les línies T4, T5 i T6 i reconeix que diàriament ha de tenir molta psicologia i ma esquerra amb la gent. Li agrada la seva feina i se li nota quan parla del TRAM i de tots els tramvies que ha visitat quan viatja.

     

    Què és el millor de la teva feina?

    Com a totes les feines, té parts molt maques, que t’omplen molt. Per exemple el contacte amb els nens, quan vas en el tramvia i cada dia et trobes a la mateixa criatura que li fa il·lusió donar-te el bitllet i a qui acabes coneixent. Hi ha nens molt agraïts. També quan et trobes algun disminuït psíquic cada dia, ens fem algunes bromes i parlem una mica. Aquesta part és molt maca.

    Quina és la part que menys t’agrada del que fas?

    El pitjor són els temes relacionats amb el frau. Ens trobem amb determinats col·lectius que, per la seva cultura, no estan disposats ni a dialogar. Simplement no volen pagar i no volen que els hi donis explicacions. Un cop vaig haver de sancionar 3 cops a la mateixa persona en un dia. Ell no volia pagar però volia utilitzar el tramvia!

    Què fas en aquests casos?

    En aquesta feina necessites molta psicologia. Hi ha grans actors a Barcelona, gent que no valida i que t’intenta enganyar o explicar una pel·lícula perquè no el sancionis. Nosaltres cada dia som millors psicòlegs. Jo porto treballant aquí 10 anys i ja les he vistes de tots els colors

    Algun exemple?

    M’han arribat a fer proposicions indecents. La primera vegada va ser un noi que quan el vaig sancionar em va preguntar com podíem arreglar-ho. Em volia pagar la multa amb sexe! I a un company li volien pagar amb una llauna de calamars!

    En què consisteix la teva feina a més del control del frau?

    Controlem les entrades i sortides dels conductors, la puntualitat. Som els caps directes dels conductors. També cobrim serveis, quan hi ha algun incident a la línia ajudem a solucionar-ho. I després hi ha tota la part d’atenció al client: informació, bescanvis de bitllets, treure algun bitllet que s’hagi quedat dins la validadora ...

    A més de la psicologia, quines aptituds han de tenir els inspectors?

    Hem de ser persones dialogants, tranquil·les, gens prepotents. Tothom, fins i tot la gent que no ha validat el bitllet te dret a defensar-se o a explicar-se. I mai, mai podem faltar el respecte a ningú

    Com vas arribar a treballar al TRAM?

    Vaig estar 28 anys treballant en una empresa tèxtil com a responsable de secció. Quan l’empresa va tancar vaig fer vàries feines fins que un amic em va parlar del tramvia. Ell sabia que necessitaven gent i va lliurar el currículum per mi. Des del principi, el projecte em va motivar i em va il·lusionar. Per això, quan em van trucar dient-me que volien que treballés aquí em van fer molt content.

    Utilitzes el TRAM fora de la feina?

    Malauradament no perquè jo visc a Mollet. Això sí, sempre que viatjo busco si hi ha tramvia i a les ciutats que en tenen, sempre faig un passeig. Els amics que viatgen amb mi ja ho saben: Tenerife, Alacant, Bilbao ...

    Què destacaries del nostre TRAM, tu que has vist tramvies a altres ciutats?

    Som força bons en gairebé tot: puntualitat, comoditat, accessibilitat... Per mi el tramvia és un gran encert


     

Subscriu-te al NEWSLETTER

Registra’t ara i rep totes les novetats TRAM!